Comencen dates de consums compulsius i, des de La Somereta, us convidem a parar, seure davant del foc amb una infusió calentona entre les mans i reflexionar sobre allò que realment necessiteu.

Els compromisos, els favors que s’han de tornar, els detalls que fem per inèrcia (no perquè realment ho sentim), un model d’última generació… Tot lo que empeny a acumular, d’una manera o una altra, és fruit d’un patró que busca fer-nos dependents d’una economia que ens fa més pobres com a societat.

S’omplen la boca de progrés, però què és realment el “progrés”? Explotar recursos per generar uns béns i uns serveis a preus rebentats que generen desigualtats tant a escala local com global? Serà sostenible en el temps aquest “progrés” quan els recursos són finits?

El sistema capitalista anhela un flux monetari constant que s’acumuli en unes butxaques determinades que, precisament, no són les de la gran majoria de la població.

Potser és moment de replantejar què necessitem com a societat: recuperar i sostenir els hàbits que construeixen un territori més resilient, autogestionat i sobirà.

Al refugi treballem en clau d’economia social i solidària des d’allò més local precisament perquè creiem que un altre model és possible, però aquest, només serà sostenible si hi creiem més persones. 

Des de la humilitat, fem una crida al consum crític i responsable.